Per sort o per desgràcia, es una evidència que Espanya no està tant unida com alguns volen fer creure. El deure d'Espanya hauria de ser fer el possible per tenir content a tothom i passa, més aviat, tot el contràri. Ningú està content. I alhora de buscar un cap de turc, quina víctima més fàcil que Catalunya? Al segle XXI, hem de continuar sentint la paraula: separatistes. Som la justificació perfecte. Som l'ull de poll d'Espanya. La pedra a la sabata. La brossa a l'ull.
No s'adonen que el problema principal el ténen ells. Si hi ha tanta gent que parla d'Espanya en tercera persona, per alguna cosa serà. Mai ha estat positiu obligar a ningú a sentir alguna cosa que no sent, i qui es sent català i obliguen a sentir-se espanyol, obtindràn l'efecte contràri, que encara es sentirà més català.
Sembla que l'única forma que han sabut trobar per fer front a Catalunya es crear més plataformes radicals espanyolistes, en forma de canals de televisió, qualificaria jo, d'extrema dreta, on només escampen bestièses i mentides, que per desgràcia molts es creuen o els interessa creure. Sent això una fàbrica en sèrie d'independentistes. Ja seria hora que deixéssin de banda la repressió i l'imposició, i deixessin de carregar-nos el mort a nosaltres. No siguem ridículs, qui té dos dits de front, sigui d'aquí o d'allà, no es pot creure que a Catalunya s'imposi el català. Deixem-nos de romanços.
No hay comentarios:
Publicar un comentario